<!DOCTYPE html> L'estudiant musulmà davant del gran dilema: ciències o lletres?

L'estudiant musulmà davant del gran dilema: ciències o lletres?

Després d'acabar l'Educació Secundària Obligatòria o el Batxillerat, els estudiants musulmans es troben davant de la cruïlla d'escollir el proper camí, sovint sense tenir una direcció clara. No és una decisió que s'hagi de prendre a la lleugera, ja que tindrà un impacte significatiu en la trajectòria acadèmica i laboral. Per això, en aquest article intentarem aportar claredat a lassumpte.

Generalment, els estudiants es troben davant del dilema d'haver d'escollir entre ciències o lletres. En aquesta decisió, hi influeixen diversos factors com els interessos personals, les oportunitats laborals, el rendiment acadèmic, la percepció de dificultat, les relacions socials o les expectatives familiars. Tot i això, el més important és que l'elecció sigui autènticament personal. És a dir, que provingui de l'estudiant i no sigui imposada pel seu entorn.

D'altra banda, cal assenyalar que cap de les dues branques del coneixement és superior o inferior a l'altra, com suggereixen frases populars com Qui val, val, i qui no, a lletres, ja que la dificultat d'una matèria no depèn de la intel·ligència de l'estudiant, sinó de les seves habilitats personals en relació amb aquesta matèria. Aquestes afirmacions no deixen de ser res més que signes d'arrogància i ignorància per part dels qui les diuen.

De fet, cada cop són més els estudiants brillants que opten per carreres de lletres abans que de ciències. Segons un article de La Vanguardia, trenta alumnes amb notes superiors a 13 van escollir Filologia i Literatura a la Universitat de Barcelona. Rosa Milian, l'alumna amb millor nota de les PAU a Catalunya el 2018, que va estudiar un batxillerat científic, va triar el grau d'Humanitats a la Pompeu Fabra.

Primer de tot, cal rebutjar la creença que les ciències i les lletres són oposades i que qui pertany a una branca no li pot interessar una altra i viceversa, quan històricament mai no ha estat així. En el passat, aquesta distinció entre ciències i lletres no existia tal com la coneixem actualment; per exemple, en la civilització grega i romana, els filòsofs abordaven temes que avui dia es classificarien tant com a humanitats com a ciències naturals.

És cert que actualment les ciències i enginyeries estan més ben valorades per la societat i el mercat laboral que les ciències socials i humanitats, ja que es consideren més útils en termes de productivitat econòmica. Això no obstant, si avaluem en termes de valors i coneixements que ens ajudin a reflexionar i entendre el món, les humanitats i ciències socials també són valuoses. Totes dues són igual d'indispensables i es complementen entre si, tal com il·lustra la frase d'un cartell publicat a la Facultat d'Humanitats de la Universitat d'Utah:

La ciència et pot dir com clonar un tiranosaure rex. Les humanitats li poden dir per què això podria ser una mala idea.

Les ciències proporcionen el mètode, la innovació i el progrés, mentre que les lletres aporten la reflexió, la creativitat i el pensament crític. Les ciències són el com i les lletres el perquè de les coses. Totes dues van de la mà, sense la ciència no entendríem el món i sense les humanitats no ens comprendríem a nosaltres mateixos.

A més, en el futur, aquesta distinció tindrà cada cop menys sentit, ja que en un món constantment canviant serà crucial que les dues àrees treballin en conjunt pel progrés de la societat. Ja hi ha molts àmbits laborals formats per equips multidisciplinaris. Avui dia, no és el títol el que garantirà un futur laboral pròsper, sinó la versatilitat i la capacitat d'adaptar-se a les diferents necessitats de la societat.

Aleshores, quin és el camí que hauria de triar l'estudiant per tenir èxit? Primer de tot, aclarir un parell de coses apropa el concepte d'èxit a l'Islam. Tot i que és lícit i legítim buscar l'èxit en aquest món, cal no oblidar que el veritable èxit es troba al més enllà. A més, és vital recordar el següent: l'èxit prové d'Allah, com ho va expressar el profeta Shu'aib:

El meu èxit depèn de Déu; a Ell m'encomano i davant Ell me'n penedeixo.

[Sura Hud 11:88]

És a dir, que l'èxit no depèn únicament de la decisió que hom prengui i els esforços que faci, sinó també de la voluntat d'Allah. Tot i així, el musulmà ha d'esforçar-se per assolir els seus objectius i confiar que Allah triarà allò que és millor per a ell. També és aconsellable resar Salat al-Istikharah, una oració recomanada pel nostre estimat Profeta ﷺ per obtenir la guia de Déu davant d'una decisió important.

Un cop dit això, és important tenir en compte els punts següents que esmentaré a continuació a l'hora d'escollir.

En primer lloc, les teves capacitats personals. Fes-te la pregunta següent: què se'm dóna bé? Independentment que creguis que ets bo o no en alguna cosa, sempre hi haurà alguna cosa en què sobresurtis més que en altres àrees. Analitza quines són les teves fortaleses i debilitats per poder després destacar i contribuir al teu camp. Cada individu ha estat beneït amb talents i habilitats personals úniques, i recau en nosaltres la responsabilitat d'aprofitar-les en benefici de la societat com a agraïment a Allah.

Hi ha els que han nascut per viatjar a les estrelles, però també els que han nascut per escriure poemes sobre elles. Anònim

En segon lloc, considera els teus interessos personals. Reflexiona sobre allò que t'apassiona i gaudeixes fent per poder rendir al màxim i mantenir-te motivat durant la teva trajectòria acadèmica i laboral. Imagina una professió en què et vegis treballant la resta de la teva vida, ja que en cas contrari podries acabar esgotat i frustrat. Si bé és idealista pensar que trobaràs uns estudis o una feina que estimis per complet, hi ha carreres o llocs de treball que et resultaran menys pesats i més gratificants que altres.

En tercer lloc, atén les oportunitats i necessitats del mercat laboral. És important ser realista en aquest aspecte, perquè algunes professions tenen més demanda que altres. Per això, és recomanable trobar un equilibri entre les teves habilitats i els interessos personals i les demandes del mercat. També és important recordar que els diners tenen el seu valor, però per al musulmà no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó un mitjà per adorar Al·lah, ja sigui proveint per a la seva família o ajudant la comunitat.

Tot i això, tingues en compte que el mercat i l'economia estan evolucionant ràpidament, i és possible que l'ocupabilitat de certs títols universitaris augmenti, com és el cas de Filosofia, que serà crucial per abordar qüestions ètiques en àrees com la intel·ligència artificial. Per tant, és important informar-se i consultar experts sobre les possibles tendències del mercat en un futur abans de prendre qualsevol decisió, sense perdre tampoc de vista qui és qui proveeix: Allah, Ar-Razzaq (El Proveïdor).

En quart lloc, és important triar una cosa que complagui Allah i beneficiï la comunitat musulmana. D'una banda, perquè qualsevol camí que triïs no tindrà un bon resultat si no complau Al·lah. No és el mateix embarcar-se a l'arca de Noè, que la pau sigui amb ell, emparada per Allah, que al Titanic. D'altra banda, tot el coneixement i les habilitats que adquirisques hauran estat en va si no els has posat al servei de la humanitat, especialment de la Umma. Fes dels teus estudis o professió un acte d'adoració!

Les persones més estimades per Allah són aquelles que són més beneficioses per a la gent.

El Profeta Muhammad ﷺ

Per acabar, abans de concloure l'article, m'agradaria compartir un últim missatge que considero necessari i imprescindible. Més enllà del debat entre ciències o lletres i el que digui el nostre entorn, la nostra comunitat necessita tant enginyers, metges o informàtics com historiadors, polítics o economistes que siguin musulmans. Sigui quina sigui la tria que facis, has de perseguir l'ihsan en tots els aspectes, perquè Allah és excel·lent i estima l'excel·lència, tal com ens va ensenyar el nostre Profeta Muhammad ﷺ. Si volem tenir un impacte positiu a la societat, el canvi comença per nosaltres.

Oh Allah, guia'ns en el nostre camí cap al coneixement i la saviesa. Ajuda'ns a prendre decisions que siguin beneficioses per a nosaltres i per a la nostra comunitat.
Permet-nos buscar l'excel·lència en tot allò que fem, amb la intenció de complaure't i servir la humanitat.
Amin

Fonts

  1. Farreres Barcelona, C. (2018, 23 agost). Si vals, vals i vas a lletres. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/vida/20180823/451412719519/grados-letras-humanidades-empleo.html
  2. The Landing: «Science can tell you how to clone Tyrannosaurus rex…» (s. f.). https://landing.athabascau.ca/blog/view/130194/science-can-tell-you-how-to-clone-a-tyrannosaurus-rex
  3. Llaneras, K. (2022, 11 novembre). Com de ciències o de lletres? Per què és una mala idea obligar-nos a triar. El País. https://elpais.com/ideas/2022-11-11/como-que-de-ciencias-o-de-letras-por-que-es-una-mala-idea-obligarnos-a-elegir.html#
  4. Navigating Career Choices: Guide for Muslim Students | IHSAN Careers. (s. f.). https://ihsancareers.com/navigating-career-choices-a-guide-for-muslim-students